lunes, 6 de abril de 2020

La Bordadora Valenciana. Fábrica de José María Settier en Burjassot



   Baltasar Settier Gobetto, procedente de Turín, tuvo su primer negocio en Valencia en el año 1819, en el que prosperó hasta instalar su propia fábrica y tienda en 1845 en la calle de San Vicente, iniciando la producción y venta de sombreros de paja al estilo italiano. Su evolución y prestigio fue en aumento, incorporando nuevos materiales y productos, hasta conseguir varios premios en distintas exposiciones.

   La familia continuó la labor en el gremio textil, y de esta forma su nieto José María Settier Ortiz junto a Francisco Vicent Montón, proyectan establecer una industria que debía ser innovadora a nivel nacional, el bordado mecánico. El lugar elegido, el término de Burjassot, como ocurrió con muchas industrias de finales del siglo XIX, que se desplazaron hasta poblaciones cercanas, ya que en la capital generaban problemas de contaminación acústica y ambiental.

   Tras la autorización por parte del ayuntamiento local, emprenden la construcción de la nave, en el nuevo Camino de Burjassot, a unos doscientos metros de la población, en el número nueve de la denominada calle de Valencia, que aunque no se ha podido confirmar, bien pudiera corresponder a la zona donde después estuvo la cementera.

   La fábrica es finalizada y puesta en servicio en noviembre de 1886, con un impacto industrial muy importante, ya que no existía en España este tipo de industria, por lo que había que recurrir a países como Bélgica, Suiza o Inglaterra, para la importación de los productos.



   Se trataba de la fabricación con telares mecánicos de bordados en blanco y de sedas de colores sobre distintos soportes textiles, y que tras varios procesos de acabado - blanqueo, adrezo, repaso, recorte y planchado- producían desde pequeñas tiras de medio centímetro hasta tejidos de un metro de longitud. Con materias como el hilo, la seda y el algodón se obtenían desde el modesto entredós hasta ricos bordados de sedas de colores para adornos de vestido.

   La calidad e innovación del producto le hizo estar presente en la Exposición Universal de Barcelona en 1888, donde expuso un variado catálogo de géneros producidos en la fábrica de Burjassot.
Catálogo de la Exposición Universal. Barcelona 1888

   Sin embargo, el 29 de enero de 1892, se inició un incendio a las cinco de la tarde en los almacenes de la fábrica, que tras una hora se controló y a las ocho y media estaba extinguido gracias a las dos bombas de la brigada de bomberos. No hubieron desgracias personales, pero los daños fueron importantes, y quizás fuera la causa de su desaparición, pues no se tienen noticias posteriores a esa fecha, más que el agradecimiento a la Sociedad Valenciana de Tranvías y al Ayuntamiento de Burjassot por su labor prestada en la extinción del incendio.

   El incendio definitivamente marcó su destino, pues en el mes de septiembre de ese mismo año, publicitaba una gran liquidación al cesar en la fabricación de tiras y entredoses.

jueves, 2 de abril de 2020

El món del Trinquet de Burjassot





DEDICATÒRIA.
A totes les persones de Burjassot, desitjant-les que esta llectura els puga servir tant de distracció com d’instrucció en temàtica de la nostra ciutat durant estes jornades de la quarantena provocada pel Covid-19. I en record a les víctimes d’esta terrible pandèmia.


Presentació.
Estem en confinament domiciliari obligatori per culpa de la pandèmia del virus Covid-19. Passades les dos primeres setmanes. I passat, un poc, l’inicial estat de shock, he decidit oferir als possibles lectors el present llibre.  Esta obra, en edició digital, està basat en el  llibre original, titulat “El trinquet de Burjassot”, el qual va ser editat per l’Associació Cultural L’Almara, l’any 1995, sent el seu primer llibre que encetava la sèrie denominada “Quaderns monogràfics sobre Burjassot”. Dit llibre presentava en la seua portada els seus dos autors: Arturo Alonso Castillo i Santiago López Garcia. El llibre, tingué 42 pàgines numerades més atres quatre sense numerar.
Han passat 25 anys, ¡quasi res!. Inclús, aquell llibre està ya descatalogat. La veritat és que fa uns anys pensarem en fer una segona edició d’aquell llibre, degut a l’èxit d’acceptació que tingué en el seu dia. Pero no es pogué fer... ¡sempre la peremptorietat econòmica en l’edició de llibres!. Pero, actualment, l’edició de publicacions en digital, que es basen en la publicació en Internet o medis electrònics, i l’obligada quarantena que estem patint, m’ha donat la possibilitat de plasmar el meu desig de proporcionar, als lectors que vulguen, el poder llegir una nova edició actualisada d’aquell llibre de forma totalment gratuïta i ab totes les comoditats que proporciona l’accés via Internet.
Cal que els informe que esta edició, que en temps normals podria haver-se publicat en paper, és, evidentment, un text completament repassat, actualisat i ampliat (ab les precipitacions i limitacions d’estos moments), comptant ab les noves aportacions que s’han vingut fent en estos últims anys, com per eixemple els testimonis que ens aportà el burjassoter Sr. Salvador Martí Blat (“Voro l’esquilaor” el fill de l’últim trinqueter de Burjassot), i que també relatà junt ab el pilotari aficionat, Laureano Cervera Viadel (de Losa del Obispo) en el programa de radio que es va emetre en el programa “Arrels i Tartana” de Radio Burjassot, en data 12 de decembre de 2017, on se’ls va entrevistar. Lamentablement, no fa molt,  patirem el decés de “Voro”.
També s’ha inclòs ací l’interessant treball que va redactar en 2019 el Dr. D. Arturo Cervellera Moscardó, relatiu a la família Sequera en Burjassot; família que, com molts llegirien en el llibre “El Trinquet de Burjassot” i atres coneixeran ara, tingué el protagonisme en la construcció i funcionament del trinquet de Burjassot. 
Este llibre, que ve a ser com una espècie de segona edició d’aquell llibre publicat en 1995, també està escrit en valencià; en el valencià que ens han transmés els nostres yayos i pares. Per això, vullc dirigir-me a les persones que no tinguen facilitat en llegir el valencià, proposant-los que ho intenten, puix s’ha de considerar que un tema com el que tractem: el món del trinquet de Burjassot, s’havia d’escriure en la mateixa llengua que s’ha emprat en eixe món; tan atractiu com desconegut durant la immediata època anterior a la nostra benvolguda etapa autonòmica.
Cal també dedicar un record al coautor del llibre publicat en 1995, Arturo Alonso Castillo, (que ens afligí molt quan faltà en 1998), també un record a Manuel Arroyo Zarzo† “Sarso” (fill del primer trinqueter “Sarso”) que, gràcies al seu coneixement en la matèria i a la seua portentosa memòria, es va poder confeccionar tant aquell llibre, com abans els artículs que sobre el Trinquet anàrem publicant en la Revista d’Informació Municipal (Bolletí Oficial Municipal) en anys anteriors.
Vixca el joc de pilota, al que no caldria afegir l’adjectiu de valenciana, perque és consubstancial, sense dubte, a Valéncia. Tan famós que inclús molts escriptors l’han tractat.

Agraïment.
En primer lloc he de demanar la comprensió i consideració de tots vostés quan passen a llegir este llibre. Ho dic perque, tal volta, no estiga tan acabat com haguera volgut entregar-ho. Pero, com ya he dit adés en la presentació, i vostés es faran càrrec, en esta precària situació les dificultats a l’hora de confeccionar un treball com este, lluny de Burjassot, tancat en casa i sense poder accedir a documents que no tinc a mà, així com la voluntat de confeccionar-lo en el menor temps possible, condicionen el resultat final.
No obstant, ausades que l’he fet lo millor que he pogut. I gràcies a varies persones, a les que he demanat ajuda i col·laboració, el treball a quedat prou digne. Per ad això deixe constància del meu agraïment, en primer lloc, a la meua esposa, Maria Salut, per la seua comprensió i ajuda millorant el resultat final. També al bon amic Arturo Cervellera Moscardó, que ha aportat, a més del seu suport, un treball seu, recentment publicat, que li he sol·licitat, a més de diverses fonts d’informació, que queden citades adequadament. També cal agrair a totes i tots els administradors i membres dels grups públics de Facebook, així com dels blogspot relatius a Burjassot, que estan mantenint ab la seua activitat els bons ànims dels seus seguidors.
I, sobre tot, també, a totes aquelles persones tant professionals, especialment del sector sanitari, així com tots els demés, i components d’institucions que entre totes estan posant el seu cos i la seua ànima en pal·liar els devastadors efectes d’esta cruel pandèmia.

Seguir leyendo